EL MON DE L'AINA! 25/12/12
ENTREVISTES:
Avui hem visitat una casa de creixell com que es Nadal, han fet un dinar ven especial!
QUE HI HA PER DINAR?:Ara estem fent una entrevista a:Dolores Pachon.
AINA:Que hi ha per dinar?
DOLORES:Miri de primer plat hi ha pica pica.de pica pica tenim:Foà,pernil salat,datils amb beicon,salmo fumat i esparrecs blancs.
AINA:Fa molt bona pinta, i de segon?
DOLORES:De segon hi h una cosa mes bona.............
AINA:Que es?
DOLORES:Anec a la taronja!
AINA:Te algun secret l'anec a la taronja?
DOLORES:Home,no cal posar cap ingredient especial per fer-lo ,pero li dona un toc molt bo la canela,ah!i escla si no li poses tronja no et queda be,bueno potser si pero no es diria anec a la tronja!
AINA:Si tens rao i de postres,que hi ha?
DOLORES:De postres hi ha pinya i torrons fets per la meva filla Laura!
AINA:Moltes gracies fins un altre dia!
DOLORES:Adeu!
AINA:Adeu!
Molt be despres d'aquesta entrevista se m'ha fet la boca aigua!Ara parlem de jocs,mes ben dit de jocs de l' I Pad mini!
JOCS DE L' I PAD MINI:
Ara parlarem am un nen de 6 anys que es diu Jan ,esta aficionat als jocs aquets de les maquines a veure que ens diu!
AINA:Hola, a que jugues?
JAN:A Jet Pack!
AINA:T'agrada?
JAN:Molt!
AINA:En que consisteix aquest joc?
JAN:Bueno el que tens que fer es anar per un ''tunel/laboretori'' per aconseguir diners ,pero tens que anar amb comte amb les trampes!
AINA:Quines son les trampes?
JAN:Les trampes son ''rajos lasers grocs'' ,''missils'' ,''rajos lasers vermells(que de tant en tant apereixen)''
AINA:Hi han coses bones?
JAN:Si!
AINA:Quines son?
JAN:Bueno durant el joc et trobes unes ''fitxes amb una X al centre'' que si et mates et surt una rodeta ,i tu amb el dit tens que tirar d'una palanca que et surt i et surten imatges si et surt la mateixa cosa 3 cops ''ho tens'' .Per exemple:3 cops un cor,si et toca aixo tens una vida!
AINA:I amb la vida tornes a comensar des d'on t'has quedat o des del principi?
JAN:des d'on t'has quedat.
AINA:Doncs ja saveu si voleu un joc amb trampes i jet packs,aqui el teniu! Adeu!
JAN:Adeu!
DE QUE ES TREVALAT?:
Hola ara farem una entrevista a la mare d'aquest nen,que es diu Laura ,li preguntarem a on a treballat etc.
AINA:Hola Laura.
LAURA:Hola.
AINA:Et podriem fer una entrevista?
LAURA:Si, es clar!
AINA:Molt be ,de que trevalles?
LAURA:Doncs,jo treballava a Cadena Jomas.
AINA:Vas fer mes d'una feina alla?
LAURA:Si,vaig fer Departament d'Administracio Proveidors,botigues,marqueting i compres.
AINAQuin va ser el teu preferit?
LAURA:Marqueting.
AINA:O sigui,que t'agrada aixo del marqueting,oi?
LAURA:Si,fins i tot vaig fer un curset!
AINA:Doncs molt be!Gracies,adeu!
LAURAAdeu!
VIATGES DE FEINA:
Ara li farem una entrevista al Carles Subirats ,es inginier industrial i des que te aquesta feina no pra de viatjar!
AINA:Hola Carles estas prepararat per les preguntes?
CARLES:Si, es clar!
AINA:Doncs comencem!A quins llocs has viatjat
CARLES:De feina o vacances?
AINA:Feina.
CARLES:Doncs mira he viatjat a: França,Anglaterra,Suïsa,Italia,Alamanya,Belgica,Olanda,Polonia,Noruega,Iran,Marroc,Xina,Japo,Estats Units,Sud Africa,i potser m'en deixo algun!
AINA:Quin ha sigut el viatge mes curt?
CARLES:França.
AINA:I llarg?
CARLES:Japò.
AINA:Mes dies?
CARLES:Xina.
AINA:Menys?
CARLES:França.
AINA:Quin t'ha agradat mes?
CARlES:Shanghai(Xina)
AINA:Perque?
CARLES:Per que era molt bonic!
AINA:Menys?
CARLES:Italia,perque el resultat no va ser bo.
AINA:Tens alguna recomanacio?
CARES:Si,anar sempre ven acompanyat!
AINA:Doncs ja heu sentit si teniu que viatjar aneu sempre ven acompanyats ,i com os havia dit ha viatjat a moltissims llocs!Adeu!
CARLES:Adeu!
ENDAVINALLES:
Solucio:en 96 potes!
Quin es el Xines mes rapid de la xina?
Solucio:Xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuuuuuuu
d'una fulla que fa fer baixar-ne?
Solució:Esperar que arribi la tardor.
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu.
me'n menjo un pam
i en llenço un pam.
i em consulta tota la gent.
que viuen en una gran casa.
El primer ja ha marxat,
el tercer encara no ha arribat i
el segon és el que està ara a casa.
El segon existeix perquè
el primer ha marxat,
i el tercer es transformarà
en el segon.
Qui són aquests tres germans?
Quina és la seva casa?
a cada branca hi ha quatre nius
i a cada niu hi ha trenta ocellets.
Què és?
amb les mans no la podràs agafar
perquè tard o d'hora s'escolarà.
ni l'una ni l'altra es poden veure.
Què és ?
i cap en un pot petit.
Què és?
molt ensenyorada
que sempre va en cotxe
i sempre va mullada.
si vols fer-me treballar.
Volo com un ocell,
xuclo com un vampir, pico com un mosquit i si ho faig he de morir. (L’abella) |  |
Un convent molt tancadet
sense torres ni campanes, amb moltes monges a dins fent endolcir flors galanes. (El rusc de les abelles) |
No camina mai per terra
i no vola pel cel. Tampoc no sap nedar. Però corre, baixa i puja i mai no s’ha d’ofegar. (L’aranya) |  |
Em passo la vida teixint
i amb la tela que teixeixo caço mosques i mosquits. (L’aranya) |
Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar? (El cargol) |  |
No té cames i camina.
No és bou i porta banyes. No és ovella ni cabrit i no para dia i nit. (El cargol) |
No és bou
i porta banyes. No és paraigua i surt quan plou. (El cargol) | Casa amunt i casa avall, arrossega que arrossega sense que la perdi mai. (El cargol) | |
A la nit em faig llum
per trobar el menjar, i jo mateixa il•lumino els qui em volen agafar. (La cuca de llum) |  |
Va vestit com un senyor,
porta botes i no fa remor. (L'escarbat) |
És un animal molt valent;
vola, camina i caça, té el coll de carbassa i la llengua de serpent. (La formiga) |  |
Se'n va sola a la muntanya
i quan torna duu companya. (La formiga) |
Més de cent en un camí
i no fan ni pols ni remolí. (Les formigues) | | Una processó de dames negres que fan el seu camí sense remor. (Les formigues) |
Em passo la nit nedant,
em passo la nit cantant, i fent croac-croac, sembla que voli saltant. (La granota) |  | De petita duia una gran cua, de gran vaig quedar escuat, a les nits si fa bona lluna, li canto tot fent rac, rac. (La granota) |
Quin és l'animal que vola
sense tenir ales? (La granota) | És petit, petit, no té cap moneda i diu que sempre és ric, ric. (El grill) | |
Sóc negre i no sóc carbó;
passo les nits tocant l'arpa; duc corona i no sóc rei i el riu travesso sense barca. (El grill) |  | No sóc au i volo amb ales; duc capa i no sóc persona; canto sense tenir veu; no sóc rei i duc corona. (El grill) |
En el camp ha estat criat,
és verdós com l'esperança, dels homes és amic i a les dones les espanta. (El llangardaix) |  |
Sóc un animal curiós,
com més madur em vaig fent més verd sóc. (El llangardaix) |
Sóc tan xicotet, xicotet,
que no se'm veu la figura; porto grans malalties i mato a aquell que no es cura. (El microbi) |  | Què és allò que neix a fora, sense permís se't fica a casa i sense dir-li: Si és servida.- s'asseu a la teva taula? (La mosca) |
Tinc les ales virolades
i volo de flor en flor; tot volant, alguns m'agafen per fer-ne col•lecció. (La papallona) |  | Sóc un cuc que es fa la casa i allà dintre vaig canviant. Vaig creixent i em surten ales, i a voleiar pel camp. (La papallona) |
Quin és l'animal que té sempre
els peus al cap? (El poll) |  |
Una cosa petiteta
que salta com una cabreta, beu del millor licor i deixa pintada una floreta. (La puça) |
Sense que em costi cap diner
faig estrena cada any d'un vestit sense costura de colors molt variants. (La serp) |  |
Una dama verda, amb vestit mudat,
s'arrossega per damunt del prat. (La serp) |
Una dama en un gran prat
que duu vestit de seda brodat. (La serp) |  |
Tinc cap, però no tinc peus,
i fuges així que em veus. (La serp) |
Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet; qui no ho endevina ja pots dir que és un ximplet. (La serp) |  | Poteta amunt, poteta avall, cau del cel i no es fa mal. (La tortuga) |
Mig groga i mig negra,
vaig de flor en flor; si molt em molestes et clavo un fibló. (La vespa) |  | Faig ki-ki-ri-kí! porto barretina, i canto cara al vent per despertar el dia. (El gall) |
Una capseta rodoneta,
tota blanca, petiteta, que s’obre i no es pot tancar i a dins cosa bona hi ha. (L'ou) |  |
Els meus pares són cantors,
jo també ho sóc; porto l’hàbit blanc i groc és el meu cor. (L'ou) |
Pas a passetva caminant,
el cap i la cua tot va gronxant. Suposo que saps de sobres qui és perquè ja t'ho he dit i no t'ho dic més. (La vaca) |  | Va caminant pas a pas gronxant la cua i el cap. és fàcil d'endevinar perquè t'ho he dit clar i català. (La vaca) |
Sóc fort, honrat i tossut
i no pas molt saberut. (L'ase) |  | Ben alt i gran el voldria, i a sobre jo hi pujaria, ben dret voldria que anés, i a terra que mai no em tirés. (El cavall) |
Per poc és el meu nom,
però poc és el meu nom; una erra m'ha marxat, vegem! qui me l'ha endevinat? (El porc) |  |
Sóc gros i molsut
i força rondinaire. Em tenen per brut perquè no faig bona flaire. (El porc) |
Et dono llet i llana
i per parlar dic be. Si no saps el meu nom, jo mai no te'l diré. (L'ovella) |  |
Sempre vaig amb una manta
de pura llana blanca, faci fred o bé calor, arribada l'ocasió em prenen la manta per fer-ne mantes pel meu pastor. (El be) |
Sóc tot orelles, bon corredor,
i el que és caçador em recerca frisós pel camp i pel bosc. (El conill) |  | Sóc pare de família amb un reguitzell de fills. Les meves orelles són ben llargues i el meu cor dels més senzills. (El conill) |
A veure si ho endevineu!
Us diré, si m'escolteu, que tot el que aquí veieu és tot meu, meu, i meu. (El gat) |  | Tinc les potes que té un gos i els bigotis dels senyors. (El gat) |
Una cistella d'avellanetes
que la nit les escampa i el dia les arreplega. (Les estrelles) |  |
Un plat d'avellanetes
que de nit surten i de dia estan amagadetes. (Les estrelles) |
Sempre quiets
sempre inquiets, dormint de dia i de nit desperts. (Els estels) | |
Com més de nit es fa
més se'n veuen. (Les estrelles) |
 | ||
Per les estances del cel
es passeja un donzella, vestida de robes blanques i brillant com una estrella. (La lluna) |  | Va sempre de viatge sense maleta ni bastó, hi ha dies que sembla un formatge i altres una tallada de meló. (La lluna) |
Qui serà, serà,
que de nit ve i de dia se'n va? (La lluna) |  | Una cosa rodona com un plat que no hi cap en tot el mercat, es veu i no es pot tocar i a tothom fa amagar. (La lluna) |
Tant si vols com si no vols
seguiré la meva via; enrabiaràs si vas tot sol, però el pagès de mi es refia. (La pluja) |  | Quan sóc primera faig xim-xim si duro molt, mullo massa el meu nom no descobriu? a l'hivern el fred em glaça. (La pluja) |
Vola com un ocell
i mai no es fa vell. (El sol) |  |
Quan ell volta
tot ho fa alegrar; el veiem però no el podem mirar i quan se'n va a dormir tot ho fa entristir. (El sol) |
Quan ell s’aparta: el cerquem,
i si s’acosta massa: marxem. (El sol) |  | Un pa bullent, lluent, que alegra a tota la gent. (El sol) |
Ara pujo, ara baixo,
tinc calor i també tinc fred, i segons és el que tingui t'ho marco ben clar i net. (El termòmetre) |  | Sempre et toco i no em veus, volo sense tenir ales, xiulo sense tenir boca i faig mal moltes vegades. (El vent) |
A veure si ho sabeu
què és el que us toca a la cara i no ho veieu. (El vent) |  | Per més que et toqui la cara tu no em veus ni poc ni gens. Si m'enfado xisclo i xiulo i no tinc ni boca ni dents però sense saber solfa faig sonar molts instruments. (El vent) |
Per sobre el terrat,
després d'un ruixat, surt un senyor ple de color. (L'Arc de Sant Martí) |  | Un pont de coloraines fet per sobre les muntanyes, amb colors d'aigua l'han pintat però cap pinzell no l'ha tocat. (L'Arc de Sant Martí) |
Què és allò que
el foc no pot escalfar? (La neu) |  | Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l'instant? (La pluja) |
Sabeu què podria ser
que quan fa bo s'està a casa i quan plou surt al carrer? (El paraigua) |  |
Pujo i baixo cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres,sense cap interès per a mi (El carter)
|
Qui és l'home al qual totes les medecines el fan viure?
(El farmacèutic) |  |
Tot el dia amb la gorra i el xiulet vigilo els cotxes i l'autobús; renyo als qui fan el ximplet, per culpa d'ells, ara hi ha un embús.
(El guàrdia urbà) |
Una vella amb una dent fa córrer tota la gent.(La campana)
|  | Sóc un instrument de corda que fa riure i fa plorar, com que en tinc una de sola la canalla em sap tocar. (La campana) |
Un tub ple de forats que per molt que bufis mai no inflaràs; els qui no ho endevinin seran uns sonats.
(La flauta) |  |
Tinc la panxa buida, me la lliguen amb cordes i em poso a cantar si algú me les toca.
(La guitarra) |
Sóc de fusta i els meus nervis a tothom fa bellugar quan se'm posen a la falda i em comencen a gratar.
(La guitarra) |  |
Tinc a la boca una dentadura, i em poso a cantar si les dents em belluguen.
(El piano) |
El meu nom diu que sóc pi, més també sóc d'altra fusta; i unes dames que amb mi vénen, quan canten em donen llustre.
(El piano) |  | Quan obro la boca ensenyo blanca i fina destadura, i així que em poso a cantar totes les dents se'm belluguen. (El piano) |
Xic i petit sóc el rei del partit.
(El xiulet) |  | Mirant de dalt sembla una creu, de costat unes ulleres; serveix per anar corrents... si no et trenques les costelles. (La bicicleta) |
Camino sense tenir cames
xiulo i no sóc xiulet; aquell que no ho endevinarà serà ben bé un ximplet. (El tren) |  | El meu camí és de ferro, xiulo per avançar, i entre poble i poble mai no em deixen parar. (El tren) |
No tinc ulls però puc mirar.
No tinc peus, però sé córrer i caminar. Pujo, baixo, em puc parar. Dintre meu tu pots entrar. On tu vulguis puc anar, sempre que em donis menjar. (El cotxe) |  | Sóc el primer vehicle amb el que tothom aprèn de petit i un cop la gent es fa gran em mira amb desdit. (El tricicle) |
Va pel cel,
té ales i no és cap ocell. (L'avió) |  | No tinc cames i sé córrer; sense braços sé nedar, i també, segons el ritme que soni, sense ser ballarí sé ballar. (El vaixell) |
Llarg com un cuc,
menjo tota la gent i després de fer voltes i voltes molts baixen contents. (L'autobús) |  | Cada dia vaig a escola, hi deixo petits i grans. A la tarda, fent xerinola, tornem a casa ben cansats. (L'autobús escolar) |
Si tinc pressa, sempre aviso,
a la sirena tothom fa cas, amb el seu ni-no, ni-no, tots els cotxes m'obren pas. (L'ambulància) |  | |
Tu en portes, te'ls toques, te'ls saps arreglar, però encara que ho volguessis mai no els podries comptar.
(Els cabells) |  |
Un jardí de flors blanques amb un jardiner encantat; mai no hi plou, mai no hi neva, però sempre està mullat.
(La boca, la llengua i les dents) |
L'un es creu ser superior, l'altre es creu ser inferior; sense dir mai res s'estimen es besen i es mimen.
(Els llavis) |  | Dues capsetes menudes que s'obren i es tanquen alhora, i a dins guarden una nina que mai no surt a fora. (Els ulls) |
Allà on va una va l'altra, sempre fent de penja-robes, i molts cops han estat causa de que es celebrin grans bodes.
(Les orelles) |  |
Dues nanses i dos forats que sempre els portes als costats.
(Les orelles) |
Tant serveixen per menjar com serveixen per tocar; per cridar el vigilant o per aplaudir un cantant.
(Les mans) |  | Dues germanes bessones cinc fills té cada una, sempre que treballen poden fer fortuna. (Les mans) |
Quan més m'ensabones més m'embrutes. Si em vols netejar deixa'm estar.
(L'aigua) |  | No tinc cap color, no tinc cap olor, no dono sabor, i en temps de calor us dono frescor. (L'aigua) |
Van venir ahir, han tornat avui, hi tornaran demà de nou per remugar.
(Les ones) |  |
De la voreta del mar ningú no em pot treure; a l'estiu tothom em vol venir a veure; i a l'hivern ningú no em diu res. No endevines qui seré?
(La platja) |
ACUDITS:
Un català es troba amb un xines
i li diu:-Hola!
I el xines li respon:
-Dos quarts de vuit.
-Cambrer! Aquest pollastre no esta gaire cuit.
-Voste creu senyor?
-No veu que s'esta menjant les patates?
Una formiga esta al cine i ve un elefant i se li seu al davant la formiga no veu res i fa el mateix es seu al davant de l’elefant i diu:-molesto eh?
Un home li ciu a un altre:
-mans amunt aixo es un atrac!
-no m'atraqui que estem molt malement...
-i m'ho diu a mi que l'atraco amb un platan?
En un exàmen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
- Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré.
Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres
- I com ho sap?
- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta.
- Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres
- I com ho sap?
- Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta.
L´àvia ha vingut a passar uns dies amb la seva néta
- Ara el pare podrà fer el seu número! – va cridar la nena, molt contenta -
- Quin número? – va preguntar l´avia -
- El pare va dir que si et quedaves una setmana es pujaria per les parets
- Ara el pare podrà fer el seu número! – va cridar la nena, molt contenta -
- Quin número? – va preguntar l´avia -
- El pare va dir que si et quedaves una setmana es pujaria per les parets
Era un noi, tant obedient, tant obedient que… quan la professora esborrava els apunts de la pissarra, ell ho esborrava del seu quadern.
Era un fill, tant lleig, tant lleig, tant lleig que la seva mare li donava el biberó per el cul, per no mirar-l’ho a la cara.
Un professor a classe pregunta als seus alumnes:
- Que aixequi la mà qui es masturbi.
Ningú l’aixeca i el professor diu:
- Va endavant, que no us ha de fer vergonya aquest tema.
I de sobte un alumne respon:
- És que si aixequem la mà se’ns talla el rotllo.
CUIDEM DEL PLANETA!
Evita l'alt poder contaminant d'aquest residu i
serveix per a elaborar productes ecològics com biodièsel o sabons
Per a què serveix reciclar oli usat?
Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel.lícula superficial que
afecta l'intercanvi d'oxigen i perjudica els éssers vius de l'ecosistema. Els
càlculs apunten que un litre d'oli pot contaminar mil litres d'aigua.
L'oli industrial, com ara el que s'utilitza en la maquinària pesada o en
els automòbils, té encara pitjors conseqüències: dos litres són capaços de
contaminar l'aigua d'una piscina olímpica o la superfície de dos camps de
futbol. El seu contingut elevat en metalls pesants i la baixa biodegradabilitat
el converteixen en una amenaça per als sòls, que poden perdre la fertilitat, i
per a les aigües, tant superficials com subterrànies, on pot perdurar fins a 15
anys.
Aquesta contaminació es pot evitar amb el reciclatge, una pràctica
ecològica que en el cas de l'oli usat té moltes possibilitats i beneficis. Per
cada litre d'aquest residu es pot aconseguir un litre d'un biocombustible per a
motors dièsel. L'avantatge és doble: s'evita l'impacte que té en la naturalesa
i es crea una alternativa per a reduir l'ús dels combustibles fòssils
convencionals.
L'oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la
química, la cosmètica o la farmacèutica s'aprofiten d'aquest residu per a
elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants,
pintures, ciris, etc. En alguns municipis, com a Montgai (Lleida), han posat en
marxa un sistema de recollida d'olis usats per a la seva posterior
transformació en sabons.
Resumim l’ho mes important:
Hem de reciclar l’oli de cuina usat,ja que es un dels residus mes
contaminants d’avui en dia,doncs amb un litre d’oli podem contaminar 1.000
litres d’aigua.
Coses a les que afaboreix la recollida d’oli:
1-Medi Ambient- Recuperacio d’un residu altament contaminant.
2-Energia-Fabricacio de biodiesel a partir d’una materia
primera recuperada.
3-Educacio-Creacio d’una consistencia de reciclatge i
sostenibilitat dels recursos.
4-Economia social-Creacio de llocs de treball per persones amb risc
d’esclusio social.
El palau reial d'un llunyà país, hi havia
un estany amb uns peixets d'or que eren l'orgull del rei. Però, vet aquí que de
cop i volta van començar a faltar peixos.
- Jo he vist com l'àliga reial se
n'emportava un cada dia - va dir el jardiner al seu rei.
- Envia els teus fills a buscar l'àliga i
quan la tinguis me la portes - va manar el monarca.
El fill gran del jardiner se'n va anar a
complir l'encàrrec. Pel camí es va trobar un esquirol que li va dir :
- Al llarg del camí hi veuràs dues casetes,
l'una blanca i l'altra negra. Ves-te' a dormir a la negra.
Però el noi va entrar a la blanca on hi
havia gent que ballava i es divertia. I així es va oblidar de l'encàrrec.
En veure que no tornava, el pare va enviar
el segon dels seus fills, al qual li va succeir el mateix que al seu germà.
Quan tot just el tercer fill havia començat
a buscar l'àliga es va trobar l'esquirol que li va dir:
-Segueix-me, et duré on és l'àliga.
El noi va obeir i van arribar a un palau,
on dins un globus de cristall es trobava tancada l'àliga d'or.
-No facis soroll o es despertarà - va dir
l'esquirol.
Però com que el noi estava molt nerviós.
l'àliga els va sentir i va començar a xisclar. L'amo del palau va anar-los a
trobar i va dir al noi:
- Si no em portes el brau d'or que corre
com el vent, perdràs la vida.
L'esquirol va anar darrera el noi i li va
dir que quan trobés el brau l'havia d'alliberar de les seves amarres. Així ho
va fer i d'aquesta manera va aconseguir portar la fera al palau.A canvi del
brau li van donar l'àliga d'or i amb ella se'n va anar al palau reial.
Quan el sobirà anava a quedar-se amb
l'àliga el noi va dir-li per indicació de l'esquirol:
- Només te la donaré si em deixes casar amb
la teva filla petita.
El rei va accedir. El noi es va casar amb
la pricesa i van ser molt feliços.
|
fi
|
LA
PERLA PRECIOSA
Diuen que una vegada, fa molt de temps, un sabater va descobrir una pedra preciosa de gran valor. La pedra s'havia quedat enganxada a la sola d'una bota que el seu propietari li havia portat perquè la reparés. El sabater, que era pobre i tenia cinc fills, no sabia què fer. Si es quedava la pedra, podria vendre-la i en trauria un bon feix de diners. Si la lliurava a l'amo de les botes, es quedaria més tranquil i demostraria que era un home honrat. Al final, va decidir entregar-la al client sense explicar-ne res a ningú, ja que potser la pedra era seva i l'havia perduda.
Però la dona del sabater es va adonar de la troballa que havia fet el seu espòs, i no entenia perquè ell l'havia guardada junt amb les botes del client. Fet i fet, res no demostrava que la pedra fos d'aquell senyor, que devia ser foraster perquè era la primera vegada que el veien.
Durant la nit, la dona es va despertar i se'n va anar, de puntetes, a l'obrador on treballava el seu marit. Va buscar la pedra i, quan la va trobar, la va amagar en un lloc secret que només ella coneixia.
L'endemà al matí, el sabater li va dir a l'esposa que havia d'anar a comprar material a la ciutat, perquè ja se li havia acabat la tela de folre i el fil de cosir el calçat. Li va demanar que s'ocupés d'atendre la clientela, i li va explicar que els paquets dels encàrrecs ja estaven preparats; cadascun d'ells tenia l'etiqueta amb el preu i el nom de qui el vindria a recollir.
Una estona després d'anar-se'n el sabater, va entrar a la botiga un homenet prim que no parava d'esternudar. Era l'home que havia encarregat la reparació de les botes on s'hi havia trobat la pedra incrustada. A l'instant, la dona va notar una esgarrifança mentre li donava la bossa amb les botes. El client se'n va adonar i li va preguntar perquè tremolava d'aquella manera. L'esposa del sabater va respondre que es devia haver refredat, i l'home va somriure d'una manera estrafolària. "No deu fer gaire, que us trobeu malament -li va dir-, perquè encara teniu bon color a la cara". La dona, intrigada, se'l va mirar de cap a peus mentre li allargava el braç: "a l'etiqueta hi ha el preu", li va replicar, amb cara de pomes agres. L'home li va posar un bitllet a la mà i ella va sentir com una fredor glacial li recorria tot el cos. "Quedeu-vos el canvi", li va oferir el client, mentre cuitava cap a la porta.
A la tarda, quan va tornar el sabater, va trobar l'esposa al llit amb molta febre i pàl·lida com la neu. Va preparar el dinar pels fills i un bol de sopa per la dona. Ella li va explicar que es trobava malalta des que havia atès el misteriós client. El sabater, preocupat per si els esternuts del desconegut li havien transmès alguna rara malaltia, va córrer a preguntar per tot el poble si algú coneixia aquell estranger. Ningú no en sabia res, però una senyora molt vella que tenia fama de ser una bruixa sàvia va sentir la crida desesperada de l'home. "Jo sé qui és -li va dir-, i conec molt bé la seva història". El sabater, encuriosit, es va asseure per escoltar l'anciana dona.
El foraster provenia d'un país llunyà, i havia estat un home humil però molt respectat. Si bé no era gaire fort, gaudia de bona salut fins que un dia, de sobte, es va empiocar. Els metges no comprenien l'origen de la malaltia, però un noi espavilat que estudiava medecina es va adonar que l'home s'havia començat a trobar malament el mateix dia en què una altra senyora del poble s'havia guarit d'una sofrença similar. L'estudiant va parlar amb la senyora i va descobrir que ella també n'havia patit els primers símptomes just quan un altre senyor es recuperava d'aquella estranya malaltia. El noi va seguir investigant fins que va comprovar quin fet provocava el misteriós contagi: una pedra preciosa que, segons la llegenda, estava maleïda pels fantasmes d'una antiga família aristocràtica, els Forcadal. Si algú l'adquiria, alliberava del dolor a qui fins aleshores l'havia posseïda, però en patia els les conseqüències a partir d'aquell moment.
Van provar de llençar la joia i també de regalar-la, però l'home no es recuperava de la malaltia. Llavors, investigant els orígens de la pedra, van trobar un petit poema que deia:
"Si des que tens la pedra maleïda
et sents malament i no et pots curar,
aconsegueix que, per casualitat,
algú l'agafi amb la cara agraïda
i tot seguit se la vulgui quedar
perquè tu n'estiguis alliberat."
En sentir aquelles paraules, el sabater va comprendre de seguida que la seva muller s'havia apropiat de l'enigmàtica pedra. La vella va aconsellar que respectessin l'escrit al peu de la lletra, i el sabater va començar a rumiar de quina manera algú podria agafar la pedra per pròpia voluntat.
De cop i volta, el sabater es va recordar que el propietari del taller on treballava, un senyor esquifit i molt dèbil, es deia Forcadal de segon cognom. I va tenir una idea: regalar a l'amo de la finca una panera de fruita amb la pedra clavada a dintre d'una poma.
Així ho van fer, la dona es va recuperar i, com que el propietari era un descendent de la rica família que havia maleït la pedra, en comptes de posar-se més malalt es va refer, com per art de màgia, de tots els mals que patia.
La joia, per fi, havia tornat a casa.
|
FI
|
